AQUEST BLOG ES UNA PART DE MI, A POC A POC ANIRE TRANSMITINT LES MEVES VIVENCIES, FANTASIES, INQUIETUTS I...

dimarts, 16 d’octubre de 2012

VÍA LÀCTEA

La Vía Làctea mostrava la seva cua blanquinosa i les estrelles com petits diamants en un negríssim firmament sense lluna. Ho  estavem mirant des del terrat d'una casa vella poble on no  entrava cap llum i és podia gaudir de la nevol·losa que desprenien totes aquelles estrelles.

Devia ser entre l'una i les dues de la matinada d'una nit d'acabament d'estiu; quan els dies son clars i sense núvols; l'espectacle era marevellós. Estavem relaxads però de sobte vem escoltar un gran soroll, més ben dit, la casa va tremolar i com que des del terrat no es veia res, vem començar a baixar al carrer. Primer per un tros d'escala dreta com si fos de un galliner que ens deixava a l'habitació i després tota la resta de graons cada un d'una alçaria diferent, fins arribar al carrer i ens vem trobar amb tots els veïns espergorits amb pijama.

El carrer estaba ple d'una pols blanca i tot de deixalles i trosos de parets, teules i bigues, ja que tres cases més avall habia caigut. La casa, que ja feia temps que es trobava en ruïna però que ningú feia res per enderrocarla, finalment va dir prou.

La nit prometia amb l'espectacle de la Vía Làctea, però només van aconseguir un Gran ensurt.

Carme Vila

 

 



dilluns, 25 de juny de 2012

L'ESPERIT I L'ÀNIMA


L'esperit va sorgir entre la foscor com si fos una estrella plena de llum, deixant una claror forta, en forma de petites llumetes, com si d'un estel fugaç es tractes.
En aquells instants va abraçar l'ànima com si fos la darrera vegada que pogués fer aquest gest tant simple i a la vegada tant significatiu.
L'esperit i l'ànima es van enllaçar i van ser transportats a un record llunyà de les antigues trobades que van ésser plenes d'amor i de disbauxa.
Ara, passat el temps, son més assossegades i plenes de dolçor, més espirituals, i el camí és va obrir plàcid cap a una eternitat plena de felicitat per sempre. 

Carme Vila

dimecres, 21 de març de 2012

Tú, tú, tú...

Tú vives en la luz,
y yo en las tinieblas,
tú mueres por vivir,
y yo muero por ti.

Tú eres todo resplandor,
y yo todo oscuridad,
tú eres todo para mi,
y yo no soy nada para ti. 

dissabte, 31 de desembre de 2011

FELIÇ ANY 2012


Tanqueu els vostres ulls per un instant i estan així penseu amb totes les coses boniques que durant aquest any que s'acaba os han fet fer una rialla, segur que hi han molts moments feliços i plens d'alegria; dels altres no hi penseu, mireu de no recordar-los...esperem i desitgem que aquest proper any, en tots els instants tingueu una rialla als llavis. FELIÇ ANY 2012.

dimarts, 27 de desembre de 2011

EL GATO (Jorge Luis Borges 24.08.1899/14.06.1986)

No son más silenciosos los espejos ni más furtiva el alba aventurera; eres, bajo la luna, esa pantera que nos es dado divisar de lejos.
Por obra indescifrable de un decreto divino, te buscamos vanamente; más remoto que el Ganges y el poniente, tuya es la soledad, tuyo el secreto.
Tu lomo condescendiente a la morosa carícia de mi mano. Has admitido, desde esa eternidad que ya es olvido, el amor de la mano recelosa.
En otro tiempo estás. Eres el dueño de un ámbito cerrado como un sueño.

Este año ha hecho veinticinco de su muerte.

   

dilluns, 26 de desembre de 2011

CONCERT DE NADAL

Aquesta nit he vist per el Canal 33, el Concert de Sant Esteve, que també el donaven per Catalunya Música, on he començat ha escoltar-lo.
Com cada any ha sigut interpretat per la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona i l'Orfeó Català, ha estat dirigit per el mestre Josep Vila.
Les darreres interpretacions s'han fet amb el conjunt de tots els integrants de l'Orfeó fins i tot els mes petits. La primera ha sigut "Adeste Fideles", que també el públic ha cantat una part traduïda al català i finalment el "Cant de la Senyera" que no podia falta. Ha sigut fantàstic.
Son petites coses que en fan sentir-me molt feliç, però molt feliç...
CARVI
26-12-2011

dissabte, 24 de desembre de 2011

NIT DE NADAL

Darrera Montserrat he estat,
i la seva silueta m'ha il·luminat, 
de la muntanya màgica he gaudit, 
i d'un color roig-grocl'he vist.

El tió s'ha fet "caga",
unes arrecades m'han portat,
una polsera tambe m'han enviat,
i un calendari m'han regalat.

Dels meus amics m'he recordat,
i un petó els hi he enviat,
amb delicadesa tot mirant un estel,
que es trobava en el cel.

Carvi

24h. 24-12-2011